La composició

Fixem-nos en els mots següents:

busca-raons

autopista

trencaclosques

migdia

Tots estan formats a partir de dos mots que tenen sentit propi per separat:

auto + pista

trenca + closques

mig + dia

Els mots resultants, de vegades, tenen un significat molt allunyat dels dos que l’han generat.

Aquest procediment per formar paraules noves s’anomena composició i els mots resultants s’anomenencompostos.

Les combinacions de paraules per formar els mots compostos poden ser molt diverses:

a. Substantius formats per verb + substantiu

És una de les combinacions més freqüents i amb més rendiment de la llengua catalana.

El mot resultant és variable, és a dir, que el singular i el plural són diferents: un paraigua, tres paraigües...

Fixa-t’hi

També es consideren compostos, encara que no s’escriguin soldats, aquells que porten la preposició de: esperit de vi, agulla de cap, caixa d’estalvis...

b. Substantius formats per adjectiu + substantiu / substantiu + adjectiu

aiguardent, altaveu, pocavergonya, setciències...

Alguns d’aquests porten guionet entre els dos elements de la composició: cama-sec, penya-segat, pit-roig...

c. Substantius formats per substantiu + substantiu

aiguaneu, filferro, telenovel·la, terratrèmol....

Alguns porten la conjunció i entre els dos noms: allioli, capicua, coliflor, vetesifils...

d. Adjectius formats per substantiu + adjectiu

bocabadat, caragirat, esmaperdut, panxacontent.....

En aquesta mena de compostos els dos mots que els componen no concorden sempre:

bocabadat boca (femení) i badat (masculí)

La concordança es dóna entre l’adjectiu resultant i el substantiu a què es refereix: 
Una noia bocabadada, uns nois bocabadats, unes noies bocabadades...

Fixa-t’hi

Cal remarcar que en alguns d’aquests compostos el primer mot acaba en una o que no ens podem estalviar.

e. Adjectius formats per adjectiu + adjectiu

anglosaxó, llatinoamericà, grecoromà, historicoartístic, sordmut....

f. Altres casos

Compostos que funcionen com a adverbis o preposicions: potser, tanmateix, perquè, sobretot...

Compostos repetitius, que sempre porten guionet: xino-xano, xup-xup, poti-poti, piu-piu...

S’escriuen amb guionet:02.1 El guionet en els mots compostos

a. Els mots compostos que comencen per un punt cardinal:

sud-est nord-americana sud-africà

b. Els compostos repetitius, tal com ja hem indicat.

c. Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r, s, x.

poca- solta para-xocs penya-segat soca-rel

d. Altres mots com:

abans-d’ahir adéu-siau

e. Els mots que, si no en portessin, generarien força confusió: *pitroig, pit-roig; *pèlllarg, pèl-llarg.