martes, 7 de marzo de 2017

Grafies:b/v b/p t/d c/g

Les grafies b i v

Tret de les zones on es parla valencià, balear i alguerès, en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v. Per tant, per saber quina grafia hem d’escriure, és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l’ús d’aquestes dues lletres.
Escrivim amb b
  • Davant de l i r: blanc, noble, biblioteca, branca, bressol, bruna...
  • Darrere de m: rombe, bomba, bombó... Tret de les excepcions de tramvia, circumval·lació i triumvir.
  • Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap i la paraula lloba s’escriu amb b perquè deriva de llop.
Escrivim amb v
  • Darrere de n: canviar, envelat, inventar, conveni, convèncer...
  • En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (-ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven): cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven...
  • Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou i la forma verbal bevia s’escriu amb v perquè prové del verb beure.
  • Si consultem els derivats d’una paraula per saber si ha de portar b o v, és important anar amb compte amb els pseudoderivats. Els pseudoderivats són mots que no han seguit l’evolució de la resta de derivats de la mateixa família, sinó que deriven directament d’una paraula llatina. Això fa que s’escriguin diferent de la resta de derivats de la família. Els pseudoderivats més coneguts són:
MOT PRIMITIUMOT DERIVATMOT PSEUDODERIVAT
avortaravortamentaborció, abortiu
calbcalba, calbesacalvície
cervellcervelletcerebral, cerebel
corbaencorbarcurvatura, curvilini
deuredeutedèbit
llavillaviejarlabial
lliurelliurementllibertat, liberal
mouremovimentmòbil, automòbil, mobilitat
núvolennuvolatnebulós, nebulositat
escriureescriventescriba

Paraules homòfones amb b i v

Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual, s’escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent. Observa les parelles següents:
S’ESCRIU AMB BSIGNIFICATS’ESCRIU AMB VSIGNIFICAT
abísAbisme, profunditat.avísAcció d’avisar.
bacaPlataforma lligada al sostre d’un cotxe.vacaFemella del bou.
bacil·larDerivat de bacil.vacil·larDubtar
bagaNus o llaçada en forma d’anella.vagaAturada laboral.
ballAcció de ballar.vallEspai de terra entre dues cadenes de muntanyes.
balisaSenyal que es posa per indicar una direcció.valisaCartera o sac de cuir on els carters porten les cartes.
banOrdre de l’autoritat.vanDel verb anar.
bastD’una gran extensió.vastGroller
benaTira de roba per embolicar una ferida.venaVas sanguini.
belCrit del be.velTros de roba fi que es fa servir per tapar-se la cara.
bellBonicvellDe molta edat.
beureEngolir un líquid.veurePercebre amb els ulls.
bisóMamífer gros, semblant a un bou, que té un gep a l’esquena.visóMamífer carnívor semblant a la mostela, de pell molt apreciada.
bogaPeix teleosti; planta que viu prop de l’aiguavogaAcció de vogar o d’estar de moda.
bolaCos esfèric.volaAcció de volar.
botarFer un salt.votarDonar el vot per algú.
buitEspai no ocupat.vuitNombre que ve després del set.
probableQue hi ha moltes raons per creure que passarà.provableQue pot ser provat.

Mots que confonen

Hi ha un seguit de paraules que per influència d’altres llengües romàniques escrivim malament. Aquí tens alguns exemples de com s’han d’escriure en català.
ESCRIVIM AMB B
abansbascbufetaherba
acabarbassabullirmòbil
Àlababavacalboblidar
arribarberrugacomboirebentar
automòbilbigacorbarebolcar
badallarBiscaiadisbaratsaba
balenabolcarembenarsabó
baróboletesborrartreball
ESCRIVIM AMB V
advocatavortarescrivàprova
almívarcanviespavilatrave
avallcascavellesveltrovell
avançarcavallfavasavi
avetcivadagavardinasivella
avicovardgoverntaverna
avisardivertirnúvoltovallola
avorrirendevinarpavellótrèvol

01.2 Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula

Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s’escriuen a principi de paraula. Llegeix en veu alta els mots següents:
pot/bot
teu/deu
col/gol
Ara bé, quan es troben al final de paraula, la pronúncia és la mateixa:
  • p i b sonen igual que p: rap, tap, cub, tub...
  • t i d sonen igual que t: set, prat, fred, sud...
  • c i g sonen igual que c: cec, plec, mag, fang...
Per resoldre aquests casos en què sonen igual, hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:
  • Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit, sap, bec, pot...
Aquesta norma té diverses excepcions:
  • adob, club, tub, sud, fred, David...
  • els noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
  • els mots acabats en -leg i -gogfilòleg, pedagog...
  • Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats: serp (serpentejar); esvelt (esveltesa); clàssic (clàssica); tomb (tombar); sord (sordesa); catàleg (catalogar)...
Aquesta norma té diverses excepcions:
  • la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs que acaben en -nc: tinc, vinc, entenc, aprenc...
  • els mots: ànec, fàstic, càrrec, préssec, mànec, espàrrec, rònec..., ja que aquestes paraules fan els derivats en -gesparreguera, presseguer, mànega, fastigós...

No hay comentarios:

Publicar un comentario