Essa sorda i essa sonora

La essa sorda i la essa sonora representen dos sons diferents; per tant, és molt important saber-los distingir, perquè hi ha paraules que només es diferencien per aquest so. Per exemple, fixa’t com pronunciem les paraules següents:

ESSA SONORA	ESSA SORDA
casa	caça
rosa	rossa
pesa	peça

Com que és molt important saber pronunciar bé aquests dos sons per després escriure’ls correctament, pots fer una comprovació posant els dits índex i el polze sobre la nou del coll. Si t’hi fixes, quan pronunciem una essa sonora, per exemple les dels mots desembre i esmorzar, es produeix una petita vibració a les cordes vocals. En canvi, quan pronunciem una essa sorda, com les de les paraules plaça i bassa, les cordes vocals no vibren.

ESSA SONORA	ESSA SORDA
quinze	massa
zoològic	passar
resar	força
pèsol	dansa
pinzell	cinturó

Ara que ja sabem diferenciar els dos sons, estudiarem com els hem d’escriure. Segur que ja t’has adonat que hi ha diverses grafies per escriure’ls.

Per representar el so de la essa sonora s’utilitzen les grafies s i z.

• S’escriu z al principi de paraula: zebra, zona, zel...
• S’escriu z després de consonant: esmorzar, onze, pinzell, senzill...
• S’escriu s entre vocals: casa, pesar, cervesa... Excepte en alguns mots cultes, que
  s’escriuen en z: trapezi, amazona, nazisme, ozó...
• S’escriu s en els derivats dels compostos de -fons-, -dins- i -trans-: enfonsar, endinsar, transportar...

• Casos especials de la essa sonora

  • Hi ha tota una sèrie de paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sonora:
    països, Susanna, nasal, lesió, presumpte, fase, decisió, centèsim...
  • Hi ha un seguit de mots que en castellà acaben en s però que en català, en singular, no:
    crisi, tesi, anàlisi, èmfasi, dosi, paràlisi, parèntesi...
  Per representar el so de la essa sorda s’utilitzen les grafies s, ss, c, ç i sc.
  • S’escriu s al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de mot: sabata, sopar, dansa, borsa, esbós, tros...
  • S’escriu ss entre vocals: pallasso, passió, grossa...
  • S’escriu c al principi de paraula davant de les vocals e i i i entre vocals, també davant de e i i: cendrer, cirera, places, nació...
  • S’escriu ç entre vocals davant de a, o i u, i al final de mot: abraçar, llençol, forçut, dolç, lluç...
  • S’escriu sc entre vocals: escena, ascensor, piscina...