L’adjectiu expressa les característiques del nom que acompanya i n’aporta informació complementària.
Si l’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya parlem d’adjectius de dues terminacions (petit/petita). Altres adjectius, però, no tenen flexió de gènere; són adjectius d’una terminació (alegre).
No hi ha una regla sobre els tipus d’adjectius que són d’una mena o d’una altra. Aquestes són les tendències més generals, però potser hauràs de fer servir el diccionari per saber si un adjectiu és d’una o de dues terminacions.
Adjectius de dues terminacions
La forma bàsica consisteix a afegir les terminacions següents al masculí:
| SINGULAR | PLURAL | ||
|---|---|---|---|
| masculí | femení (masc. + a) | masculí (masc. + s) | femení (masc. + es) |
| sol | sola | sols | soles |
Tingues en compte que es produeixen canvis ortogràfics en alguns casos:
| intercalació de -n- | bo/bona, fi/fina |
| substitució de vocal final per -a | ample/ampla, guerxo/guerxa |
| t → d; s → ss; ç → c; l → l·l; u → v | servit/servida, ros/rossa, dolç/dolça, tranquil/tranquil·la, nou/nova |
| plural en -os dels mots acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx | llis/llisos, dolç/dolços, fluix/fluixos, coix/coixos, gavatx/ gavatxos |
| plural en -os/-s dels mots acabats en -sc, -st, -xt, -ig | fresc/frescos (o frescs), cast/castos (o casts), mixt/mixtos (o mixts), roig/rojos (o roigs) |
Adjectius d’una sola terminació
Tenen una forma invariable per al masculí i el femení. Alguns tenen també una sola forma de plural:
| -a | persa/perses, indígena/indígenes |
| -e | lliure/lliures, jove/joves |
| -ble | amable/amables, infal·lible/infal·libles |
| -al, -el, -il | total/totals, fidel/fidels, subtil/subtils |
| -ant, -ent | picant/picants, pacient/pacients |
| -ar | escolar/escolars, popular/populars |
| -or | inferior/inferiors, menor/menors |
| -aire, -ista | cantaire/cantaires, solista/solistes |
| -color | multicolor/multicolors |
D'altres tenen una sola forma per al singular però dues per al plural:
| -aç, -iç, -oç | audaç/audaços/audaces, feliç/feliços/felices, veloç/veloços/veloces |
03.2 El determinant
Els determinants limiten el significat del nom. Permeten que n’expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania.
L’article
Acompanya el nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. L’article concorda amb el nom en gènere i en nombre.
| MASCULÍ | FEMENÍ | ||
|---|---|---|---|
| singular | el (l’) | la (l’) | el cambrer, l’actor la cambrera, l’actriu |
| plural | els | les | els cambrers, els actors les cambreres, les actrius |
| article personal (acompanya noms propis de persona) |
el (l’)
en (n')
|
la (l’)
na (n’)
| l'Emili, en Quim l’Aina, na Caterina |
Recorda que les paraules femenines que comencen per i o u àtones no s'apostrofen (la idea, la unió).
Els demostratius
Indiquen un nom concret i n’especifiquen la proximitat o llunyania. Concorden amb el nom en gènere i nombre.
L’adjectiu expressa les característiques del nom que acompanya i n’aporta informació complementària.
Si l’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya parlem d’adjectius de dues terminacions (petit/petita). Altres adjectius, però, no tenen flexió de gènere; són adjectius d’una terminació (alegre).
No hi ha una regla sobre els tipus d’adjectius que són d’una mena o d’una altra. Aquestes són les tendències més generals, però potser hauràs de fer servir el diccionari per saber si un adjectiu és d’una o de dues terminacions.
Adjectius de dues terminacions
La forma bàsica consisteix a afegir les terminacions següents al masculí:
| SINGULAR | PLURAL | ||
|---|---|---|---|
| masculí | femení (masc. + a) | masculí (masc. + s) | femení (masc. + es) |
| sol | sola | sols | soles |
Tingues en compte que es produeixen canvis ortogràfics en alguns casos:
| intercalació de -n- | bo/bona, fi/fina |
| substitució de vocal final per -a | ample/ampla, guerxo/guerxa |
| t → d; s → ss; ç → c; l → l·l; u → v | servit/servida, ros/rossa, dolç/dolça, tranquil/tranquil·la, nou/nova |
| plural en -os dels mots acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx | llis/llisos, dolç/dolços, fluix/fluixos, coix/coixos, gavatx/ gavatxos |
| plural en -os/-s dels mots acabats en -sc, -st, -xt, -ig | fresc/frescos (o frescs), cast/castos (o casts), mixt/mixtos (o mixts), roig/rojos (o roigs) |
Adjectius d’una sola terminació
Tenen una forma invariable per al masculí i el femení. Alguns tenen també una sola forma de plural:
| -a | persa/perses, indígena/indígenes |
| -e | lliure/lliures, jove/joves |
| -ble | amable/amables, infal·lible/infal·libles |
| -al, -el, -il | total/totals, fidel/fidels, subtil/subtils |
| -ant, -ent | picant/picants, pacient/pacients |
| -ar | escolar/escolars, popular/populars |
| -or | inferior/inferiors, menor/menors |
| -aire, -ista | cantaire/cantaires, solista/solistes |
| -color | multicolor/multicolors |
D'altres tenen una sola forma per al singular però dues per al plural:
| -aç, -iç, -oç | audaç/audaços/audaces, feliç/feliços/felices, veloç/veloços/veloces |
03.2 El determinant
Els determinants limiten el significat del nom. Permeten que n’expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania.
L’article
Acompanya el nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. L’article concorda amb el nom en gènere i en nombre.
| MASCULÍ | FEMENÍ | ||
|---|---|---|---|
| singular | el (l’) | la (l’) | el cambrer, l’actor la cambrera, l’actriu |
| plural | els | les | els cambrers, els actors les cambreres, les actrius |
| article personal (acompanya noms propis de persona) |
el (l’)
en (n')
|
la (l’)
na (n’)
| l'Emili, en Quim l’Aina, na Caterina |
Recorda que les paraules femenines que comencen per i o u àtones no s'apostrofen (la idea, la unió).
Els demostratius
Indiquen un nom concret i n’especifiquen la proximitat o llunyania. Concorden amb el nom en gènere i nombre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario