En les unitats anteriors hem estudiat les regles d’accentuació en català. En aquesta unitat veurem que hi ha tot un seguit de paraules que s’accentuen malgrat que no compleixen aquestes regles. Són paraules que porten l’accent únicament per distingir-les d’altres paraules que s’escriuen o es pronuncien de manera molt semblant. Per diferenciar-les, se’ls posa un accent que anomenem diacrític.
Per exemple, la paraula nét s’accentua quan fa referència a la relació de parentiu i el mot net no porta accent quan indica el contrari de brut. Les dues paraules es pronuncien de manera semblant, tot i que una la diem amb la e tancada (nét) i l’altra amb la e oberta (net).
Exemples:
L’avi anava a buscar el seu nét a l’escola els dimarts.
La dona de fer feines ha deixat el vidre ben net.
Els mots més usuals que porten accent diacrític són:
AMB ACCENT | SENSE ACCENT |
bé, béns | de bona manera, fortuna | be, bens | nom de la lletra, xai |
bóta, bótes | recipient | bota, botes | verb botar, calçat |
déu, déus | divinitat | deu, deus | nombre, font, verb deure |
dóna, dónes | verb donar | dona, dones | senyora |
és | verb ser | es | pronom reflexiu |
féu | verb fer (pretèrit perfet) | feu | verb fer (present i imperatiu), territori feuda |
fóra | verb ser | fora | adverbi |
jóc, jócs | lloc on dormen els ocells, verb ajocar | joc, jocs | acció de jugar |
mà | part del cos | ma | possessiu |
més | quantitatiu | mes | part de l’any, possessiu |
mèu | miol del gat | meu | possessiu |
mòlt, mòlta | verb moldre | molt, molta | quantitatiu |
món | univers | mon | possessiu |
móra, móres | fruit | mora, mores | dona àrab |
nét, néta | parentiu | net, neta | polit |
ós, óssos | mamífer | os, ossos | part de l’esquelet |
pèl, pèls | vellositat | pel, pels | contracció per + el i per + els |
què | interrogatiu i relatiu darrere preposició | que | relatiu, exclamatiu |
sé | verb saber | se | pronom reflexiu |
séc, sécs | plec del vestit | sec, secs | verb seure |
sí, sís | afirmació | si | condicional, nota musical, pronom reflexiu |
sóc | verb ser | soc | calçat de fusta, tros de fusta |
sòl, sòls | terra | sol, sols | astre, nota musical |
són | verb ser | son | fet o ganes de dormir, possessiu |
té | verb tenir | te | planta, infusió, lletra, pronom |
ús | acció d’usar | us | pronom feble |
véns, vénen | verb venir | vens, venen | verb vendre |
vés | verb anar | ves | forma dialectal de veges |
vós | pronom personal | vos | pronom feble |
01.1 L’accent diacrític en els compostos i derivats
Cal estar atents perquè l’accent diacrític es conserva en els mots compostos, és a dir, que en aquests casos l’accent tampoc segueix les regles d’accentuació.
- déu: adéu, pregadéu...
- féu: desféu, reféu...
- mòlta: remòlta...
- món: rodamón, submón...
- nét: besnét, renét...
- pèl: contrapèl, repèl...
- sòl: subsòl, entresòl...
No hay comentarios:
Publicar un comentario