Essent poeta, músic i pintor, Pere Serafí treballà de forma paral·lela alguns temes sota diverses formes artístiques, per això no és gens estrany que trobem coincidències en el temps entre el tema de les obres pictòriques que li encarregaven i els poemes que ell escrivia a casa. En la poesia combinava la llengua catalana i la castellana, hi reflectí el seu coneixement dels poetes medievals castellans, italians, francesos i catalans. El gust per aquests poetes medievals i les formes modernes que havia conegut a Itàlia van facilitar que fes ús d’estrofes i formes molt diverses, algunes de tipus més tradicional, com ara la cançó i les glosses, i d’altres de més modernes, com els sonets. Serafí sentia gran respecte i admiració, com la majoria de literats del Renaixement, pel poeta Ausiàs March i en una ocasió, fins i tot, li dedicà un sonet.
Malauradament, no se n’han pogut conservar totes les obres, perquè es creu que els problemes econòmics que travessava no li van permetre imprimir-les. Una d’aquestes obres anava adreçada al rei, Arte poética en romance castellano. D’entre els llibres publicats en destaquem:
- Dos llibres de Pedro Serafín, de poesia vulgar en llengua catalana (1565). La primera part fa referència a l’amor i és la més extensa, i a la segona és on trobem un seguit de poemes escrits per altres autors que demostren les seves influències i els gustos personals. L’autor titulà aquesta segona part «Llibre segon, de les obres espirituals».
A la immortalitat de mossèn Ausiàs March, poeta català
El fènix sol mort i cremat, fet cendra,
de temps en temps torna a cobrar la vida,
on mostra clar que hom, amb virtut unida,
si per temps mor, pot altra vida prendre,
de temps en temps torna a cobrar la vida,
on mostra clar que hom, amb virtut unida,
si per temps mor, pot altra vida prendre,
que fama fa de nou son llum encendre
aprés la mort, que ses virtuts revida,
la qual és port que al virtuós convida
en ben obrar, que en res no es pot reprendre.
aprés la mort, que ses virtuts revida,
la qual és port que al virtuós convida
en ben obrar, que en res no es pot reprendre.
Tal se pot dir d’Ausiàs March,
poeta, que, mort, reviu al món per digna fama,
puix que sosté una immortal memòria,
poeta, que, mort, reviu al món per digna fama,
puix que sosté una immortal memòria,
qual resplandeix del cel clara cometa
fent molt gran llum al que la virtut ama,
Doncs, preguem Déu li don l’eterna glòria.
fent molt gran llum al que la virtut ama,
Doncs, preguem Déu li don l’eterna glòria.
Pere SERAFÍ
Poesia escollida
Edicions 62
Poesia escollida
Edicions 62
05.2 Entre l’ausiasmarquisme i la tradició
Com a poeta, Ferrandis d’Herèdia va compondre poemes en les dues llengües que ell coneixia, el català i el castellà; fins i tot les obres eren bilingües. La temàtica de la seva poesia es pot dividir en dos grups ben diferenciats. Per una banda, escrivia sobre temes populars i, per l’altra, feia poemes imitant, en temàtica i mètrica, Ausiàs March. De l’obra poètica en destaca Cancionero general de Hernando de Castillo (1511) i un recull dels seus poemes que es va publicar després de la seva mort.
Ferrandis d’Herèdia va veure reconeguda i elogiada la seva trajectòria poètica pels seus companys poetes de l’època (Gili Polo, Nicolau Espinosa, Joan Timoneda i Gaspar Escolano). En les glosses que escrivia el cavaller valencià, com podrem veure en el fragment d’exemples, hi distingim uns versos populars que convertia en la tornada; podem dir que el poema era la glossa d’un refrany o d’una sentència. El mateix Timoneda va incloure en un dels seus poemaris un poema de Ferrandis d’Herèdia que feia servir aquesta tècnica. El següent fragment forma part d’aquest poema:
